Epigenètica: la genètica no és automàtica

 

Sovint pensem que “genètic” vol dir “automàtic”, però això no és cert. Com s’explica, sinò, que dos bessons idèntics creixin com a dues persones diferents, cadascuna amb la seva pròpia vida? L’epigenètica ens ho explica. Aplicada a la salut, ens pot donar més d’una alegria.

 

L’epigenètica és una jove disciplina científica que estudia com els factors ambientals determinen als gens. Per explicar més clarament quina és la seva diferencia respecte a la genètica, es pot fer servir el símil d’un llibre. Els gens, o la informació emmagatzemada a l’ADN, són un llibre ja publicat, que, òbviament, té el mateix text en totes les seves copies. Però cada lector ho llegeix a la seva manera, és a dir, que interpreta la història segons el seu punt de vista, aplicant les seves emocions i els seus somnis, que a més van canviant a mida que va llegint capítols. Cada lector extreu del llibre la seva la historia. És a dir, que l’epigenètica permet diferents interpretacions del motlle fix que és el codi genètic, i produeix diferents lectures, segons les condicions variables del “lector”.

Un aspecte molt important és que els canvis epigenètics es poden heretar. Les característiques adquirides a través d’aquests canvis es transmeten a la següent generació. D’aquesta manera, es pot “trencar”, per dir-ho d’alguna manera, la cadena de la transmissió d’una malaltia genètica dins d’una família.

Un dels científics més reconeguts en aquest camp és Manel Esteller, el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge de Barcelona. La lluita contra el càncer ha estat la punta de llança de l’epigenètica, però, com explica el doctor en un article de la revista Siete días médicos, recollit per CEAFAla malaltia d’Alzheimer ja ha entrat en el seu camp d’atenció. De fet, un estudi liderat per ell mateix ha demostrat l’existència d’aberracions epigenètiques en el cervell de malalts d’Alzheimer, “un descobriment important no només per aclarir les causes i les bases biològiques de la malaltia, sino per provar en el futur possibles tractaments“. L’epigenètica ja està desenvolupant fàrmacs pel càncer i, fins i tot, malalties neurològiques, com l’epilèpsia.

Com diem, no hi ha res automàtic, excepte l’esperança.

Anuncios