Jornada Divulgativa “30 anys al costat de les famílies amb Alzheimer”. Un èxit gràcies a vosaltres.

La jornada es va celebrar a l’Auditori del Cosmocaixa de Barcelona amb la participació de 17 ponents i 150 assistents i tenia com a objectiu un abordatge integral dels aspectes més rellevants sobre l’atenció de les persones amb Alzheimer.

El passat 6 de juny es va celebrar al Cosmocaixa de Barcelona la Jornada Divulgativa sobre la malaltia de l’Alzheimer amb el títol: “30 anys al costat de les famílies amb Alzheimer” de l’AFAB, l’Associació de familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona, que aquest any commemora el seu 30è aniversari.

IMG_3562.JPG

Mayte Fandós, diputada, Jordi Jané, conseller d’Interior i Alejandro Vilá, President de l’AFAB

La jornada va tenir com a objectiu realitzar un abordatge integral d’allò que més ocupa als familiars, cuidadors i actors implicats per tal de facilitar-los la seva tasca i aportar respostes sobre la malaltia.

IMG_3568.JPG

Gemma Bruna

L’acte, que va ser conduit per la periodista Gemma Bruna, especialista en salut, va ser inaugurat pel conseller d’Interior Jordi Jané, la diputada de Benestar Social, Maite Fandós i el President de l’AFAB, Alejandro Vilá. Tots tres van recalcar la necessitat de l’organització d’aquesta jornada en una societat cada vegada més envellida.

 

“De moment, no  hi ha cap estudi que hagi superat la fase 2. Els fàrmacs només milloren 3,5 punts de 75…  L’únic que podem fer és prevenir amb una bona alimentació, exercici, música, dormir bé i tenir vida social” (Dr. Rafael Blesa)

IMG_3572.JPG

Dr. Rafael Blesa

 

A la conferència inaugural vam poder escoltar, una vegada més, les paraules del Dr. Rafael Blesa, Cap de neurologia de l’Hospital de Sant Pau que ens va posar al dia sobre els mètodes que s’estan duent a terme actualment per vèncer la malaltia, avanços científics i quines vies de prevenció son les més eficaces. Com sempre, va ser un plaer comptar amb la seva col·laboració i poder escoltar les seves paraules en un llenguatge tan proper i entenedor.

 

Després de la seva intervenció, Gemma Bruna va donar la paraula a Josep Gasulla, treballador social, vicepresident de la Confederació Espanyola de l’Alzheimer (CEAFA) i vicepresident de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Terres de l’Ebre, moderador de la primera taula rodona de la Jornada, dedicada als trastorns de conducta i que duia l’evocador títol “Canviant el xip”

ABORDATGE INTEGRAL DELS TRASTONS DE CONDUCTA: CANVIANT EL XIP

Laia Fontseca, metge adjunt del servei de psicogeriatria de l’Hospital Mare de Déu de la Mercè, Pura Díaz-Veiga, psicòloga i directora tècnica de Matia Instituto Gerentológico y Fuensanta Gil, psicòloga de l’AFAB van ser les encarregades d’exposar les seves experiències. Al final de la taula hi va haver un interessant debat amb el públic on es van poder donar respostes concretes sobre alguns aspectes relacionats amb la conducta de les persones amb Alzheimer i la seva relació amb els cuidadors, ja sigui a casa com a un centre especial, per tal d’aconseguir el màxim benestar de la persona amb Alzheimer. “L’entorn del malalt és molt important: si el cuidador no està bé, el malalt tampoc ho estarà” (Pura Díaz-Veiga)

Després d’una petita pausa, es va posar en marxa  la segona taula rodona, on vam tenir l’oportunitat de debatre un dels temes menys coneguts de la malaltia:

2017-06-06-PHOTO-00000226.jpg

 EL MALTRACTAMENT EN L’ALZHEIMER: PREVENCIÓ I ACTUACIÓ

Va moderar la taula Carles Domingo, Mosso d’Esquadra i col·laborador actiu de la campanya “Garantint la Seguretat de les persones amb Alzheimer”. Els ponents van ser Alejandro Vilá, President d’AFAB, Montserrat Escudé, Sergent de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra, Anna Valls, mediadora i Directora de Logos Media i Pilar Martínez, Directora del Programa Envelliment Actiu i Autonomia Personal de la Diputació de Barcelona. Després de les seves exposicions, on ens parlaven dels seus projectes, van poder resoldre els dubtes dels assistents tan amb els aspectes legals com amb els d’actuació. Interessants van ser les propostes d’actuació tant dels mossos com de la mediadora i la protesta de la representant de la Diputació de Barcelona als mitjans “s’ha de fer més pedagogia de l’Edatisme” (Pilar Martínez)

D’aquesta manera vam arribar a la pausa per dinar on ens esperava la tercera taula rodona que girava en torn les teràpies Innovadores.

TERÀPIES INNOVADORES: SORTINT DEL LLAPIS I EL PAPER.

Aquesta taula, moderada un altre cop per Josep Gasulla, va comptar amb 5 ponents que ens van explicar de primera mà les seves experiències en teràpies innovadores complementàries, posades a la pràctica amb els usuaris del centre de dia de l’AFAB. Ramón Martí, Paisatgista, Mónica de Castro, Musicoterapeuta, Susana Pérez, de l’Institut del Teatre, Teresa Pérez del CCCB i Pilar Aceituno, terapeuta ocupacional de l’AFAB ens van fer una exposició molt visual molt interessant on es podia veure a través de vídeos i imatges les reaccions positives de les persones amb Alzheimer quan realitzen aquestes teràpies. “Normalment els malalts no comenten res del què fan al centre quan arriben a casa, però quan es tracta d’alguna d’aquestes teràpies, els familiars ens han dit que recorden el que han fet” (Pilar Aceituno)

I així es va arribar a la darrera taula de la jornada:

MODEL ASSOCIATIU EN L’ALZHEIMER. PLA ESTATAL DE DEMÈNCIES.

Emma Montoliu, periodista i encarregada de la comunicació de la FAFAC (Federació d’Associacions de Familiars d’Alzheimer de Catalunya) va moderar la taula més institucional de la jornada. La formaven Pilar Sánchez, familiar cuidadora, Inma Fernández, Directora de l’AFAB i Presidenta de la FAFAC, Cheles Cantabrana, Presidenta de CEAFA i Jesús Rodrigo, membre d’Alzheimer Europa i Director Executiu de CEAFA. La conveniència d’un Pla Estatal de demències i la seva perspectiva a nivell estatal i internacional va ser la qüestió més destacada de la taula. Segons Cantabrana “El Pla Nacional serà valorat per les persones afectades, els malats i els seus familiars”.

IMG_3600.JPG

Sense adonar-nos-en, va arribar al final de la Jornada Divulgativa. Un dia ple de respostes, iniciatives, propostes i la voluntat de seguir avançant per afrontar el futur de la malaltia de l’Alzheimer.

Des de l’AFAB volem agrair a tots els qui heu participat a la jornada: ponents, moderadors, conductora, voluntaris i, sobretot, a cada un dels assistents que vau fer acte de presència.

Un èxit que volem compartir amb tots vosaltes!

Aquí en teniu algunes fotografies:

2017-06-06-PHOTO-00000221.jpgIMG_3584.JPGIMG_3594.JPG2017-06-06-PHOTO-00000241.jpg2017-06-06-PHOTO-00000229.jpg2017-06-06-PHOTO-00000225.jpg2017-06-06-PHOTO-00000222.jpg2017-06-06-PHOTO-00000220.jpg

 

 

 

Anuncios
Imagen

Jornada Divulgativa de l’AFAB sobre l’Alzheimer al CosmoCaixa. Us esperem a tots!

Personalitats vinculades a diferents àmbits de la malaltia com el reconegut neuròleg Dr. Rafael Blesa, psicòlegs, psiquiatres, terapeutes, autoritats vinculades a l’Alzheimer i d’altres actors implicats, com els Mossos d’Esquadra, participaran en una Jornada Divulgativa que té com a objectiu fer difusió i debatre sobre les diferents  problemàtiques de les famílies afectades.

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) portem ja 30 anys  fent difusió de les necessitats de les famílies amb algun dels seus membres amb Alzheimer i  sensibilitzant el conjunt de la societat sobre la problemàtica que comporta aquesta malaltia.

Amb motiu del nostre 30è aniversari, el 6 de juny  l’AFAB hem organitzat una Jornada Divulgativa al CosmoCaixa de Barcelona per poder debatre sobre la malaltia i oferir informació d’interès a tots aquells familiars i interessats en l’Alzheimer.BarcelonaCosmoCaixa-T24-d_O

Tots els qui tingueu familiars amb Alzheimer o estigueu interessats en la malaltia podeu assistir com a públic per presenciar les diferents taules rodones on es debatrà sobre 4 aspectes essencials en la malaltia de l’Alzheimer: trastorns de conducta, maltractament, teràpies innovadores i model associatiu-Pla Estatal.

La Jornada Divulgativa és una de les diversos actes que l’AFAB té preparats per commemorar el 30è aniversari. Accions que van començar amb l’Acte Institucional al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona amb la presència de Laia Ortiz, tinenta d’alcaldia de Drets Socials i que tindran continuïtat amb les Jornades Divulgatives, la festa “Solidaris amb l’Azlheimer” el Dia Mundial de l’Alzheimer i un concert benèfic al Palau de la Música a l’octubre.

Tots els assistents a la jornada rebreu una Bossa de Benvinguda amb informació de la jornada, i podreu gaudir gratuïtament de les exposicions que es presenten alCosmoCaixa.

2017-05-10-PHOTO-00000201

Aquí podeu veure el programa:

programa mailing.png

Per apuntar-se a les jornades només cal contactar amb l’AFAB al 934 125 746 o escriure un email a afab@afab-bcn.org

NOTA: Si necessiteu un certificat d’assistència, podeu obtenir-lo facilitant-nos les vostres dades i NIF per email: afab@afab-bcn.org 

Epigenètica: la genètica no és automàtica

 

Sovint pensem que “genètic” vol dir “automàtic”, però això no és cert. Com s’explica, sinò, que dos bessons idèntics creixin com a dues persones diferents, cadascuna amb la seva pròpia vida? L’epigenètica ens ho explica. Aplicada a la salut, ens pot donar més d’una alegria.

 

L’epigenètica és una jove disciplina científica que estudia com els factors ambientals determinen als gens. Per explicar més clarament quina és la seva diferencia respecte a la genètica, es pot fer servir el símil d’un llibre. Els gens, o la informació emmagatzemada a l’ADN, són un llibre ja publicat, que, òbviament, té el mateix text en totes les seves copies. Però cada lector ho llegeix a la seva manera, és a dir, que interpreta la història segons el seu punt de vista, aplicant les seves emocions i els seus somnis, que a més van canviant a mida que va llegint capítols. Cada lector extreu del llibre la seva la historia. És a dir, que l’epigenètica permet diferents interpretacions del motlle fix que és el codi genètic, i produeix diferents lectures, segons les condicions variables del “lector”.

Un aspecte molt important és que els canvis epigenètics es poden heretar. Les característiques adquirides a través d’aquests canvis es transmeten a la següent generació. D’aquesta manera, es pot “trencar”, per dir-ho d’alguna manera, la cadena de la transmissió d’una malaltia genètica dins d’una família.

Un dels científics més reconeguts en aquest camp és Manel Esteller, el director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge de Barcelona. La lluita contra el càncer ha estat la punta de llança de l’epigenètica, però, com explica el doctor en un article de la revista Siete días médicos, recollit per CEAFAla malaltia d’Alzheimer ja ha entrat en el seu camp d’atenció. De fet, un estudi liderat per ell mateix ha demostrat l’existència d’aberracions epigenètiques en el cervell de malalts d’Alzheimer, “un descobriment important no només per aclarir les causes i les bases biològiques de la malaltia, sino per provar en el futur possibles tractaments“. L’epigenètica ja està desenvolupant fàrmacs pel càncer i, fins i tot, malalties neurològiques, com l’epilèpsia.

Com diem, no hi ha res automàtic, excepte l’esperança.

Entrevista al Dr. Molinuevo a “El món aRac1”

¿Quina és l’actualitat clínica i assistencial de la malaltia d’Alzheimer en aquest moments?

140520_JL_MolinuevoEn aquesta entrevista realitzada a Rac1, ens ho explica, amb la seva claredat habitual, el Dr. José Luis Molinuevo, coordinador de la Unitat d’Alzheimer de l’Hospital Clínic de Barcelona i bon amic d’AFAB, a on ha vingut en diverses ocasions amb motiu de xerrades i presentacions.

El doctor Molinuevo és un dels especialistes que encapçala la nova manera d’enfocar el tractament i l’assistència que està transformant l’univers Alzheimer en els darrers anys. Aquesta nova visió està molt relacionada amb els descobriments científics més recents. que demostren que els malalts d’Alzheimer conserven intacta la memòria emocional fins i tot en estats molt avançats de la malaltia. Aquesta constatació canvia radicalment el punt de vista que tenim sobre el malalt, perquè significa que és possible establir una connexió directa amb ell: una bona noticia per nosaltres, els familiars.

Per sentir l’entrevista, podeu clicar aquí.